El personatge - Any Blasco Ibáñez

Vicente Blasco Ibáñez va nàixer a València el 20 de gener de 1867. Els seus pares Gaspar Blasco i Ramona Ibáñez, procedents d'Aragó, posseïen un comerç prop del Mercat Central. Als huit anys va ingressar en el Col·legi Llevantí i, només un any més tard, en l'Institut de Segona Ensenyança. En 1882 entra en la Facultat de Dret; d'aquell mateix any data el primer treball literari titulat La torre de la Boatella.

Encara que sent la vocació literària i periodística des de molt jove, la compagina amb una forta activitat política, ambdues esferes sota la influència de Constantí Llombart. En les publicacions en El Pueblo o La Bandera Federal s'aprecia la postura de Blasco Ibáñez respecte a temes tan transcendents com la Guerra de Cuba, la Universitat Popular, les fàbriques locals o el Govern Espanyol. A més, en la I Guerra Mundial va estar a París, on va escriure articles de propaganda aliada. Amb la novel·la Los cuatro jinetes del Apocalipsis aconseguiria fama mundial.

Entre els títols honorífics que posseïa destaquen el de fill predilecte de la ciutat de València, atorgat en 1906; però, només 18 anys més tard, l'Ajuntament va retirar la placa commemorativa de la plaça Blasco Ibáñez. El mateix any va rebre el títol de comanador de la Legió d'Honor de França, juntament amb Sorolla. Anys més tard se li va atorgar el títol d'acadèmic honorari de l'Acadèmia de Literatura de Buenos Aires i en 1920 és nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Washington.

El 28 de gener de 1928 va morir a causa d'una pneumònia en la seua residència de Menton (França), on vivia des de 1921. Encara que va passar llargues etapes viatjant pels Estats Units, Alger o Japó, en els últims anys sempre tornava a la casa que posseïa a Menton coneguda com Fontana Rosa. Les despulles van ser traslladades a la ciutat de València en 1933, en un acte multitudinari, per a ser soterrat en el Cementeri Municipal.

• Cronologia literària
• Cronologia política